Estat Aragonés davant l’Autodeterminació de Catalunya.


ESPANA-CATALUNA-REFERENDOEn Estat Aragonés ens plantegem la recuperació de la Sobirania Aragonesa d’una manera progressiva; en un primer pas, fent complir el nostre Estatut d’Autonomia (especialment la recuperació de la nostra Hisenda Foral, d’acord amb l’article 108) i en un segon pas afrontant un canvi constitucional, de manera que el nostre Estatut d’Autonomia es transformi en una autèntica Constitució d’un Estat Aragonés, federatiu o no. En canvi, la majoria del soberanisme català ha optat per la Ruptura pacífica.

La Ruptura del Règim és una estratègia política que requereix un gran compromís per part de la majoria de la població en el seguiment dels actes de Desobediència Civil convocats pels seus dirigents. La gent, a més, ha d’assumir de manera conscient les seves, costoses i doloroses, conseqüències. S’ha posat l’exemple de Ghandi i la independència de l’Índia: en aquest cas els càrrecs públics del Congrés Nacional Indi van dimitir en bloc, i Ghandi i altres dirigents van estar molts anys a la presó, per no parlar de la brutal repressió de manifestacions i reunions per part de l’Imperi Britànic.

A Aragó el “Procès” ha creat molta alarma, no només per la previsible afecció a les potents relacions comercials amb Catalunya (15.000 milions de € a l’any de compres i d’altres de vendes), el nostre major client i proveïdor; sinó també pels estrets llaços culturals i de parentiu entre els pobles i famílies de tots dos països. No en va els 400 km de frontera entre Aragó i Catalunya porten 900 anys unint-nos més que separant-nos.

Als previsibles perjudicis econòmics i socials caldrà afegir una recrudescència del discurs anticatalà, contra el qual portem lluitant els aragonesistas des de sempre; així com un augment de les tensions recentralizadoras de l’Estat Español.

El Poble Català té dret a decidir el seu futur; el Regne d’Espanya és un Règim polític amb un innegable dèficit democràtic, el partit del qual al govern s’ha negat a dialogar amb el Govern, havent protagonitzat en el passat, fins i tot, vergonyants campanyes d’anticatalanisme d’allò més poca solta. Però sembla que aquesta situació també ha estat propiciada últimament per part de l’esquerra espanyola i part del soberanisme, com si alguns preclars dirigents pensessin que contra Rajoy anava a ser més fàcil, per feble, enderrocar el Règim que contra Sánchez. Algú haurà de valorar aquí un error de càlcul.

Estem convençuts que la majoria dels militants i simpatitzants d’Estat Aragonés amb residència a Catalunya, el dia Primer d’Octubre aniran a votar SI, per tot l’exposat; però també per tot això, aniran amb l’esperança que el Segon dia d’Octubre comenci el diàleg incondicional entre el Govern d’Espanya i el Govern de Catalunya, perquè una estratègia de ruptura pacífica, amb la seva campanya de desobediència civil, és un procés molt llarg i molt dolorós, que ha de ser gestionat amb molta intel·ligència i delicadesa pels seus dirigents i, sincerament, no veiem un Ghandi a Catalunya.

Consello Nazional d’Estat Aragonés.

, , , ,

  1. #1 por Pablo el 25/Sep/2017

    molt bo tot el que diuen, però el que jo no veig a Madrid ni molta intel.ligencia ni molta delicadesa. Una gran pena per tots. I una alegria immensa pensant que les persones no volen més de la rancia Espanya, perdó España.

(No será publicado)
  1. No hay trackbacks